Passa al contingut principal

Les Gracies dels Ponga i les gracies de Manresa


PONGA UN REVIURE (UN ESPAI PER COMPARTIR) ESPECIAL PER LES FAMILIES


Gràcies a Manresa
Cesarea va escollir Manresa, algú els havia parlat de les seves persones, de les possibles oportunitats i ella sabia que si tornaven a Tolosa tots acabarien

malament. Ho havia vist al llarg de la seva deambulada demanant clemència per el seu fill Andrés, durant l’any que el van retenir  condemnat a mort. Sabia que tornar a Tolosa estava ple de perills i amb l’ajut de Aurea, va ajuntar a tots els que quedaven i va escollir Manresa.

Gracies  a Manresa que encara que portaven la por al cos van veure i sentir  els suports, ajuts i solidaritat de les persones, dels veins i botiguers del carrer Escodines de els llavors empresaris del textil . Manresa es va mostrar acollidora i van començar una nova vida tractant d’oblidar, en la mida del posible aquell mal son i seguin les orientacions que Andres sempre emanava en les seves cartes des de la preso “ “amá di a  los niños no guarden rencor”


Tolosa no era un bon destí i Manresa va ser la millor terra de acollida, la millor elecció

Cesarea sabia que Andrés havia entrat en el penal de Burgos sense cap motiu mes que el de defensar el govern legal de la República i la democràcia i havia anat a recollir el seu cos en el terra el dia que li portava un pastis per el seu cumpleanys.

Cesarea sabia que Andres Subtil, marit de la seva filla Aurea, com un fill per ella, també va ser assassinat per els mateixos motius.

Cesarea sabia que a Vicente el van assassinar en l’hospital de campanya en el que estava convalescent de petites ferides que li van fer en la defensa del Naranco de Bulnes.

Cesarea sabia que Elicio, el seu marit havia desaparegut i no sabien com. Sabia que Manolo estava desterrat.

Aurea havia anat a buscar els petits a Sant Ettiene en França on el matrimoni hispano – frances  Andrés i Fina i els seus fills Josep Maria, Salvador i Andrés son mereixedors de les millors Gracies de la Ponguita, Txonita per l’acollida que els van fer a ella  amb 12 anys i a  Ramon i Agustin mes petits

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Conchi i Montse persones i Comunicadores en Xarxa 2.0

El futur a les nostres mans   Sentiments en Xarxa     Me llamo Montse .... Una presentación nunca vien...    Comenzare presentándome   soy Concepcion Robledillo Guerrero obre la finestra i deixa que entri la llum  .... els vaig dir a totes dues el primer dia que ens varem trobar a casa de Anna.  Sempre m'ho deia una veina del Passeig de Sant Joan  Jo portava unes quantes coses en la borsa, entre elles un pot ple de taps, es tracta de treure els taps ..... , vaig dir en diverses ocasions  pocs dies despres les dues cercaven un lloc per fer "una classe" , volien escriure un llibre i compartir amb tot el mon els seus sentiments ....... En el punt jove del barri els van dir que no podien fer servir ni l'aula ni els ordinadors, que ho havia de demanar alguna entitat , no trobaven cap lloc per fer un "taller de ComunicadOr. Pero ho teneine clar, elles volien i Montse (les veus també).  El taller el vare...

El Despertar de la confiança germina en Calonge

algunes imatges mes ..... les llavors estan en .... el teu talent, les teves experiències i habilitats adquirides .... La teva  Actitud ..........  es el despertador  si tu vols , tu pots despertar la confiança en tu

Les Esteles de Rafel Patxot i Jubert : Inspirador

"Vuestro general Franco no tiene jerarquía alguna, ni autoridad, ni fuerza sobre mi conciencia, ni su España Imperial eterna tiene suficientes pesetas para comprar una sola de mis canas" nous consistoris per promoure Una Millor Actitud davant els canvis : Les Esteles de Rafel Patxot i Jubert : Inspirador :